Anticlàstic
La tècnica de l’Anticlàstic és antiga i moderna, però sense història entre mig. A l’Edat de Bronze, a Irlanda, un artesà va elaborar un “torc de cinta” a partir d’una làmina de metall retorçada en una doble hèlix.
Aquesta tècnica es va perdre fins que va ser redescoberta en l’última meitat del segle XX, als anys 70, per Michael Good, Brian Clarke i Heikki Seppä.
L’Anticlàstic permet transformar una peça plana de metall en una forma fluida, dinàmica i forta. La planxa de metall es treballa directament amb martells i estaques sinusoidals (en forma de S).
Les característiques del metall són transformades. La planxa de metall es modela estirant les vores i comprimint el centre, de manera que, la superfície, desenvolupa dues corbes de direccions oposades.
La força i la resistència que li dóna el procés de formació fa possible treballar amb un gruix de metall relativament prim. Els metalls prims tenen un alt nivell de resiliència, el que significa que es poden crear peces relativament grans i lleugeres.
El patró de la planxa juga un paper important en la forma que s’aconseguirà, sovint, es poden crear formes diferents a partir del mateix patró.
Sinclàstic
El sinclàstic és la tècnica directament oposada a l’anticlàstic. Mentre que amb les peces anticlàstiques, els dos eixos van en direccions oposades, en les peces sinclàstiques, els eixos van en la mateixa direcció.
Perquè sigui més fàcil d’entendre, una forma sinclàstica podria contenir aigua, com un bol, en canvi, una forma anticlàstica no, com una sella de muntar a cavall.